La trigonometria és una branca de les matemàtiques que defineix com han de ser els angles d'un triangle rectangle. 

Els sistemes d'equacions són conjunts d'equacions en els que les incògnites que es representen amb les mateixes lletres tenen el mateix valor. El problema és que nosaltres no tenim constància de quin és aquest valor i l'hem de descobrir. Per resoldre'ls cal tenir el mateix nombre d'incògnites que d'equacions.

Els sistemes d'equacions són conjunts d'equacions en els que les incògnites que es representen amb les mateixes lletres tenen el mateix valor. El problema és que nosaltres no tenim constància de quin és aquest valor i l'hem de descobrir. Per resoldre'ls cal tenir el mateix nombre d'incògnites que d'equacions.

Els sistemes d'equacions són conjunts d'equacions en els que les incògnites que es representen amb les mateixes lletres tenen el mateix valor. El problema és que nosaltres no tenim constància de quin és aquest valor i l'hem de descobrir. Per resoldre'ls cal tenir el mateix nombre d'incògnites que d'equacions.

Les equacions de segon grau són polinomis (expressions matemàtiques) que tenen, com a variable més gran, una incògnita elevada a dos. En altres paraules: l'exponent de les variables més gran és 2.

En el món matemàtic tenim sistemes per escurçar els polinomis. La majoria són factoritzacions, però existeixen tres identitats molt utilitzades en el món de la física i les matemàtiques. Aquestes identitats es coneixen com a Les Identitats Notables.

Pitàgores, un filòsof i matemàtic de la Grècia clàssica, va dissenyar un teorema matemàtic que relaciona la hipotenusa dels triangles rectangles amb els seus dos catets.

A vegades, quan treballem en diferents exercicis, ens trobem que les fórmules que tenim estan dissenyades per unes unitats en concret. El problema és que les dades que tenim estan en unes altres unitats. Llavors és quan hem de fer servir els factors de conversió. Aquests són com unes màquines en les quals els insereixes unes dades amb unes unitats i te les retorna en unes altres unitats.

Per no haver de parlar en nombres descomunalment grans o en decimals minúsculs, hem inventat un sistema: apliquem prefixos al que anomenem “unitat central” i aquests simbolitzen unitats més grans o més petites. Aquest mètode ens permet parlar amb nombres més petits dels que hauríem de fer-ho. Posem dos exemples:

En el 20 de maig del 1875 es va implementar un sistema que establia per mutu acord quines eren les unitats físiques fonamentals. Aquesta reunió va ser La Convenció del Metre a París, França. En aquesta convenció s'establien les set unitats físiques fonamentals que pertanyen a les següents magnituds: longitud, temps, massa, temperatura, quantitat de substància, intensitat del corrent elèctric i intensitat lumínica.