En el 20 de maig del 1875 es va implementar un sistema que establia per mutu acord quines eren les unitats físiques fonamentals. Aquesta reunió va ser La Convenció del Metre a París, França. En aquesta convenció s'establien les set unitats físiques fonamentals que pertanyen a les següents magnituds: longitud, temps, massa, temperatura, quantitat de substància, intensitat del corrent elèctric i intensitat lumínica.
Les unitats que es van establir van ser el metre, per la longitud; el segon, pel temps; el quilogram, per la massa; el kelvin, per la temperatura; el mol, per la quantitat de substància; l'ampere, per la intensitat del corrent elèctric, i la candela, per la intensitat lumínica.
A partir d'aquestes set unitats se'n generen unes altres que fan referència a les magnituds derivades. Un exemple és la superfície (metre al quadrat), que deriva de la longitud.
Crea tu propia página web con Webador